De cara als altres

Com parlar bé en públic

Els grans oradors tenen tot un món de técniques estudiades, gestos conrets i mètodes que tothom pot aprendre. I per aixó ens em disposat a aprendre-les ja que la clau d'un treball ben exposat és la sensació que tranmetem a l'auditori, és a dir, si parlem bé o no en públic. 

Després de llegir auqest llibre, a la classe, vam reunir-nos en grups petits per tal de parlar de les idees més importants del llibre. 

DECÀLEG SOBRE LA COMUNICACIÓ ORAL

1- L'estructura del treball ha de consistir en: introducció, cos del treball i conclusió. Tenint en compte que la introducció i la conclusió són les parts més importants d'una exposició ja que és quan l'auditori presenta la màxima atenció.

2- La mirada i el llenguatge corporal: és important la naturalitat.

3- Importancia de tres factors: la claredat, la presició i la brevetat.

4- L'orador ha de dominar el tema que presentarà.

5- Plantejar-se les quatre preguntes bàsiques: per què, a qui, què i com.

6- Adequació del discurs segons el context i situació.

7- Disposar d'un guió ben elavorat.

8- Importància del control dels nervis. 

9- Valorar i sintetitzar_ decidir que ñes el mñes important i resumir al màxim.

10- No abusar dels mitjans de comunicació audiovisuals: són un suport.

Tots tenim present que moltes persones, en un moment donat, necessiten parlar en públic: fer una presentació, una xerrada, parlar en una reunió, exposar un treball, etc. El fer de parlar en públic normalment porta molts avantatges, com ara el prestigi, aprovació, guanys, etc. Tanmateix, em pogut coneixer que fer-ho de forma eficaç és més difícil del que sembla ja que cal conèixer molt bé tots els aspectes i les pautes per realitza una bona presentació.

Qui ets, tu?

Per posar en pràctica la nostra reflexió de "Com parlar bé en públic" podríem parlar de les exposicions que vam fer a l'octubre. El treball va consistir en descriure a algun company o companya de la classe mitjançant una fotografia o una imatge que representes algun tret característic d'aquella. 

L'aula semblava una galeria d'art, vam poder observar totes les làmines i intentar endevinar qui era la persona que s'intentava descriure. A l'octubre, encara no ens coneixíem massa i hagués set difícil endevinar alguna descripció, crec que ara, que ja ens coneixem més, ens seria més fàcil a tots. 

La meva descripció anava dirigida a l’Anna i al seu penjoll. Amb aquesta imatge volia expressar la seva seguretat.  Aquest penjoll, el du sempre o gairebé sempre encara que, com hi diu a la imatge, no per superstició. 

Per tant, el tret característique que volia destacar de l'Anna és la seva seguretat i la transmissiño d'aquesta. Ja que puc afirmar, que els primers dies de la universitat amb ella, van ser agradables i estavam plesnes de seguretat.

Descripció

És un métode per tal de representar lingüísitcament persones, animals, objectes, paisatges, èpoqies, sentiments, etc. Podem distingir dues classes de descripció: objectiva i subjectiva.
La primera ens demanar ser imparcials a l'hora de descriure. En canvi a la subjectiva, podem reflectir el que ens suggereix.

Moltes vegades, a les aules es treballen les endevinalles per tal d'iniciar als alumnes amb la descripció d'objectes, d'animals... A continuació podeu veure un joc molt entretingut que podriam treballar la descripció.

ENDEVINALLES

Si ho heu  vist, les descripcions són objectives i ens diuen trets caracteristics i comuns per tal que ho siguem capaços d'endevinar de que ens parla.